Balaguer (la Noguera), 1976.

Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Lleida, amb una tesi de lingüística occitana, centrada en la descripció dels parlars gascons de la Vall d’Aran i l’Alt Comenge, a l’Estat francès (premi extraordinari de doctorat en filologia). Professor del Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida, on s’encarrega d’impartir docència de llengua i lingüística occitanes d’ençà que hi és regular, també ha estat professor d’aranès per al Conselh Generau d’Aran. Entre altres organismes, és membre del Conselh Lingüistic del Congrès Permanent de la Lenga Occitana, del Grop de Lingüistica Occitana, de l’associació Lingüistica Occitana i del consell d’administració de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans, de la qual va coordinar el seu onzè congrés internacional, celebrat a Lleida l’any 2014, i en va publicar les actes el 2017 amb Isabel Grifoll (Occitània en Catalonha: de tempses novèls, de novèlas perspectivas. Lleida: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüística).

És l’autor de la primera gramàtica moderna de l’aranès (Gramatica aranesa, Lleida, Pagès, 2007), del primer estudi científic de la toponímia aranesa escrit en occità (Toponímia de Bausen e des Quate Lòcs. Estudi sus eth lexic deth Baish Aran, Vielha, Conselh Generau d’Aran, 2001), del volum Entre dues frontères. Estudis de lingüistica occitana (Lleida, Pagès, 2008) i del llibre L’occità. Gramàtica i diccionari bàsics (occità referencial i aranès) (Lleida, Pagès, 2011), treball en què s’exposen per primera vegada en paral·lel i d’una manera sistemàtica les formes de l’occità referencial de base llenguadociana i les del gascó de la Vall d’Aran des d’un punt de vista gramatical i lexicogràfic. Ha publicat també l’opuscle Elements bàsics de llengua occitana (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009) i una norantena d’altres treballs (articles i recensions) sobre dialectologia, sociolingüística, toponímia i gramàtica occitanes en volums col·lectius, revistes especialitzades (Estudis Romànics, Llengua i Literatura, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, Alazet, Llengua i Ús, Els Marges…) o altres formats. També ha estat coeditor del volum Caçaires de paraules ena Val d’Aran (Lleida, Pagès, 2009), que recollia els continguts aranesos del programa de TV3 Caçadors de paraules.

Ha presentat desenes de comunicacions sobre la llengua occitana, sovint centrats en el gascó i específicament en el gascó pirinenc, en col·loquis i congressos internacionals. Ha estat director, designat per la Generalitat de Catalunya, de la comissió lingüística d’experts en occità encarregada de fixar les formes del primer traductor automàtic occità-català.

Des de 2011 és director de la Càtedra d'Estudis Occitans.

• Contacte: aitor.carrera@udl.cat
• Web: www.aitor-carrera.blogspot.com

Barcelona (el Barcelonès), 1958.

Filòloga i historiadora de la literatura. Doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona amb una edició crítica del text anònim en noves rimades Frayre-de-joy e Sor-de-plaser, (últim terç del segle XIV). Professora titular de Literatura catalana i occitana medieval a la Universitat de Lleida des de 1992 i del màster en Identitat Europea Medieval des de 2013. També va impartir docència entre el 1980 i el 1992 a la Universitat de Barcelona. És membre del grup de Recerca consolidat en Estudis Medievals "Espai, Poder i Cultura". Va formar part del comité d'organització de l'XIè Congrés de l'Associació Internacional d'Estudis Occitans el 2014 i el 2017 va publicar-ne les actes, juntament amb Aitor Carrera, el llibre Occitània en Catalonha: de tempses novèls, de novèlas perspectivas (Lleida: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüística).

És autora d'articles de literatura occitana medieval en revistes com L'Avenç, al suplement Plecs d’història Local («Alfons I (1162-1196) i els trobadors» n. 1, 2019). També ha escrit capítols per a llibres en matèria d'occità, com a The Crown of Aragon: A Singular Mediterranean Empire, per l'editorial Brill («The Culture (Ninth–Twelfth Centuries): Clerics and Troubadours», vol. I, 2017), i ha coordinat publicacions de llibres d'identitat medieval amb el grup d'Estudis Medievals "Espai, Poder i Cultura" (La construcció d'identitats imaginades: literatura medieval i ideologia, 2015).

• Contacte: isabel.grifoll@udl.cat

Barcelona (el Barcelonès), 1958.

Dialectòleg. Llicenciat el 1980 i doctor en Filologia Catalana el 1987 per la Universitat de Barcelona (premi extraordinari de doctorat de la Facultat de Filologia el 1986-87). Professor titular de Dialectologia Catalana de la Universitat de Lleida (1988), on presta els seus serveis de docència i investigació d’ençà del 1980 (abans Universitat de Barcelona-Estudi General de Lleida) i on ha estat director del Departament de Filologia Catalana (1995-2001). Actualment (d’ençà de la seua creació, el 1993), hi dirigeix l’Oficina d’Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu.

És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Filològica, des del 1999) i director de la seua delegació a Lleida (des del 2005), membre de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, la International Society for Dialectology and Geolinguistics, la Societat d’Onomàstica i l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. També ha estat conseller de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (1991-1995). És membre del consell de direcció del projecte Atlas Lingüístic del Domini Català de l’Institut d’Estudis Catalans, i ha estat investigador de la secció catalana de l’Atlas Linguarum Europæ. Ha dirigit o codirigit diversos projectes de recerca. El 2014 va formar part del comité d'organització de l'XIè Congrés de l'Associació Internacional d'Estudis Occitans, com a responsable de les relacions internacionals.

Ha publicat nombrosos articles i els llibres El ribagorçà a l’alta Llitera. Els parlars de la vall de la Sosa de Peralta (1993), Sac de Paraules. Vocabulari escolar del català parlat a la Franja (1995), El català d’Àneu. Reflexions a l’entorn dels dialectes contemporanis (1998), De la llengua a les dents (2004) i De fronteres i mil·lennis: la Franja, any 2001 (2004).

Originari de la Franja de Ponent (Camporrells, la Llitera), on ha realitzat diversos estudis de dialectologia i sociolingüística, ha desenvolupat tasques d’informador de la Comissió Parlamentària de Política Lingüística de les Corts d’Aragó i és assessor de la Coordinadora de les Llengües Minoritàries d’Aragó i de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. És també director de l’àrea de Llengua i Lingüística del Centre d’Estudis Ribagorçans.

Actualment és professor emèrit. Malgrat la seva llarga trajectòria, segueix impartint classes de Dialectologia Catalana i Occitana a la Universitat de Lleida.

•  Contacte: ramon.sistac@udl.cat

El Pont de Suert (l’Alta Ribagorça), 1968.

Doctor en filologia catalana (Universitat de Lleida, 2000). Professor Titular de Sociolingüística Occitana i Dialectologia Romànica. La seua tasca docent i investigadora s’ha centrat en la sociolingüística d’àmbit occità, especialment en relació amb el tractament de l’occità en el sistema aranès d’ensenyament multilingüe, i en afers de dialectologia occitana i catalana en l’àrea pirinenca, amb especial atenció cap a la variació sintàctica com a marc empíric per a la discussió en gramàtica teòrica. Membre de l’Institut d’Estudis Aranesi, on ha participat en la redacció de diversos materials (per exemple, Pronòms relatius, Quadèrn d’Estudi núm. 3, Vielha: Institut d’Estudis Aranesi, 2005). Ha participat en projectes de recerca com a investigador principal (Elaboración y difusión social del occitano aranés. 1998-1999), projecte a través del qual es va implantar la docència d’aranès a la UdL i es van iniciar línies de recerca en àmbit aranès (Memòria oral a l’Alta Ribagorça. Recull, anàlisi i difusió del patrimoni. 2004-2006. Recull de patrimoni lingüística i etnogràfic en àmbit ribagorçà), en altres com a membre investigador (El estudio del cambio lingüístico en ‘tiempo real’ en diversas comunidades de habla catalana anteriormente analizadas en ‘tiempo aparente’. Sota direcció de Maria Teresa Turell, UPF). El 2014 va formar part del comité d'organització de l'XIè Congrés de l'Associació Internacional d'Estudis Occitans.

Entre les seues publicacions, alguns articles en revistes com ara Estudis Romànics («La tasca normativitzadora per a l’occità aranès. Coexistència de normes i interferència lingüística», núm. XXV), Zeitschrift für Katalanistik («El Pirineu i la construcció nacional: el fet literari gascó a l’inici del segle XX i la seua relació amb l’àmbit català. Camelat, Sarrieu, Condò», núm. 17), Treballs de Sociolingüística Catalana («Aportacions a la teoria de la interdependència lingüística a partir de l’anàlisi de tres models d’escolarització plurilingüe a la Vall d’Aran», núm. 16) o Llengua i ús («Una enquesta de coneixement i ús de les llengües a la Vall d’Aran. Comparació entre la situació a l’any 2000 i la situació a l’any 1984», núm. 22), o algunes obres com a col·laborador (com ara Barès, V.; Lamuela, X.; Suïls, J. i Vergès, F., Es vèrbs conjugadi. Morfologia verbau aranesa, Barcelona: Llibres de l’Índex, 2003).

• Contacte: jordi.suils@udl.cat
• Web: webgrec.udl.es/webs/00346_CAT.html

Cervera (la Segarra), 1963.

Llicenciat en filologia (Universitat de Barcelona – Estudi General de Lleida, 1986) i doctor en filologia catalana (Universitat de Lleida, 2001). Professor de secundària en excedència, i entre el 1991 i el 2021 professor de filologia catalana a la Universitat de Lleida, on ha estat també director del Servei de Llengua i Terminologia (1992-1998) i delegat del rector per al Servei de Biblioteca i Documentació (2006-2007), entre altres càrrecs generalment vinculats al Departament de Filologia Catalana i Comunicació: coordinador d’estudis entre el 1995 i el 2001, secretari entre el 2001 i el 2005, i director des del març del 2007 fins al setembre del 2009. Fou també professor consultor de la UOC (2001-2003), i entre setembre del 2009 i juliol del 2011 ha estat el director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), fundació pública de la Diputació de Lleida. El 2014 va formar part del comité d'organització (com a tresorer) de l'XIè Congrés de l'Associació Internacional d'Estudis Occitans.

La seua tasca docent i investigadora s’ha centrat en l’onomàstica i la lexicologia catalanes, sense descuidar la dialectologia i la història de la llengua, així com en la sociolingüística, especialment en aspectes de política i planificació lingüístiques.

És autor de llibres com Els topònims de la Segarra (1991), Diversitat i política lingüística en un món global (juntament amb Miquel Pueyo, 2003) i La toponímia de les comarques de Ponent (2007), que l’any 2002 va rebre de l’Institut d’Estudis Catalans el premi Joan Coromines. Ha publicat també nombrosos articles i ressenyes sobre les matèries abans esmentades i d’altres, i ha tingut cura de l’edició de l’Inventari toponímic de les Valls d’Àneu (2004) i dels volums col·lectius Introducció a l’onomàstica (1994) i Aportacions a l’onomàstica catalana (2003).

Ha format part de diversos projectes de recerca, la major part en el si de l’Oficina de Llengua i Literatura de Ponent i el Pirineu (grup de recerca consolidat de la UdL). És membre fundador del Grup d’Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i el Pirineu, i des del 1997 membre de la junta directiva de la Societat d’Onomàstica, de la qual és vicepresident des de l’any 2010. Des de 2018 és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i des de 2021 és director del Serveis Territorials del Departament de Cultura a Lleida.

Maials (Segrià), 1998.

Llicenciada en Filologia Catalana i Estudis Occitans (UdL, Lleida), amb una menció en Filologia Occitana, aspecte que es relliga amb els seus estudis de màster en Estudi i Valorització del Patrimoni Occità, de la Universitat de Tolosa-Joan Jaurés (UT2J, Tolosa de Llenguadoc). Actualment, doctoranda en lingüística occitana a la UdL i professora d’aquesta universitat des de 2020, en el domini de la llengua i la lingüística catalanes i occitanes. Ha realitzat diverses traduccions del català a l’occità (variant aranesa) per a la Generalitat de Catalunya, entre les quals podem destacar l’exposició itinerant commemorativa dels 125 anys del naixement de Palmira Jaquetti, «Lum ena anma. Palmira Jaquetti, 1895-1963» («Llum a l’ànima. Palmira Jaquetti, 1895-1963»). Investigadora incipient, disposa d’algunes publicacions sobre el comengès derivades de comunicacions en col·loquis i és coeditora del volum d’homenatge In memoriam Joan Julià-Muné (2023), en què també contribueix. D’altra banda, participa en un projecte de recerca del Ministerio de Ciencia e Innovación com a especialista en aranès (Neural machine translation for the romance languages of the Iberian Peninsula [TAN-IBE]).

Va ser estudiant de pràctiques a la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida durant el curs 2019-2020.