Hi ha moltes raons per estudiar occità, i també per fer-ho a la Universitat de Lleida. Aquí te’n donem algunes:

• L’occità és la llengua de tres milions de persones, que constitueixen la segona minoria lingüística sense estat de la Unió Europea.
• L’occità és una llengua de cultura, vehicle d’una de les literatures més prestigioses del món durant l’època medieval, amb una literatura contemporània d’altíssima qualitat.
• L’occità és la llengua central en l’espai romànic, i una de les llengües més properes al català. Sense conèixer l’occità, no es coneix com cal llengües romàniques veïnes com el francès, l’italià, l’aragonès, el francoprovençal o el mateix català.
• L’occità és llengua oficial al Principat de Catalunya des del 2006, i a la Vall d’Aran des del 1990. Està reconegut a Itàlia des del 1999. A l’Estat francès les reclamacions d’oficialització són cada cop més intenses. Segons una enquesta de l’any 2010, el 75% dels habitants de la regió Migdia-Pirineus vol que augmenti la presència de l’occità en l’ensenyament, i un 82% que se’n desenvolupi l’oferta cultural.
• Hi ha una necessitat de bons professionals en occità, tant al Principat de Catalunya com al mateix territori occità: professors d’escoles públiques i associatives, traductors, intèrprets, correctors, periodistes, agitadors culturals, gestors de patrimoni i d’infraestructures culturals, etc. (vegeu, per exemple, el portal www.emplec.com). Avui la competència en llengua occitana és una garantia a l’hora de trobar feina. 
• L’occità és la llengua prioritària de l’ensenyament a la Vall d’Aran. A l’Estat francès l’estudien cada any desenes de milers de nens i de joves. En els mitjans de comunicació, l’occità té una certa presència durant el cap de setmana a la televisió francesa. L’occità compareix diàriament a la ràdio aranesa i a la televisió catalana, al canal informatiu 3/24.
• La Universitat de Lleida és un referent a Catalunya en la docència i la recerca sobre la llengua occitana. D’ençà dels anys vuitanta, la UdL ha fet que l’occità tingui presència pròpia en l’ensenyament superior del nostre territori.