Activitats

Del 16 al 21 de juny de 2014, Lleida va ser l'amfitriona del Congrés de l'Associació Internacional d'Estudis Occitans (AIEO), trobada que reuneix cada tres anys, en diferents ciutats, investigadors de tot el món interessats en la filologia occitana. Va ser la primera vegada se celebrava en el domini lingüístic català, i també la primera vegada que una trobada científica d’estudiosos de la llengua i la literatura occitanes va tenir lloc en un territori en què l’occità és oficial, ja que d’ençà de 2006 aquesta llengua va obtenir aquest rang a tot el Principat de Catalunya, al costat del català i de l’espanyol.

El congrés va ser organitzat principalment per professors i investigadors de la Càtedra d'Estudis Occitans de Lleida, amb la participació d'altres membres de la comunitat universitària local. El consell d'administració de l'AIEO, encapçalat pel seu president Walter Meliga, el seu secretari general Patric Sauzet i la seva tresorera Joèla Ginestet, va integrar el comitè científic, així com altres filòlegs de prestigi com Joan-Ives Casanova, Germà Colón, Arvèi Lieutard, Felip Martèl i Joan Veny.

El congrés va atraure més de 200 participants, dels quals al voltant de 150 van presentar-hi comunicacions. Es va comptar amb la presència de més de seixanta centres universitaris i representants de setze països diferents, incloent els Estats Units, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, Canadà, Japó, Rússia, Brasil, Bèlgica i els Països Baixos. Tot i això, l'occità va ser, per primera vegada, la llengua més utilitzada en les comunicacions.

El congrés va oferir un programa ric i divers, amb ponències de destacats acadèmics com Georg Kremnitz, que van proposar una aproximació en paral·lel a les normativitzacions de l'occità i el català; Stefano Asperti, que va conduir els assistents a una actualització sobre la forma de la cançó dels trobadors; Joan Veny, que va oferir un estat de la qüestió sobre l'afer de la posició (gal·lo)romànica del català tot recorrent les relacions lexicals que manté amb l'occità, i Joan-Ives Casanova, que va fer una intervenció sobre la literatura occitana contemporània. També es van organitzar taules rodones durant les tardes de dimarts, dijous i divendres. La primera, organitzada per la Direcció General de Política Lingüística, va servir per debatre sobre les accions necessàries per a la promoció de l’occità amb representants institucionals. La segona va encarregar-se d’abordar l’ascendent occità en la literatura catalana del vuit-cents sota la coordinació del professor Josep Maria Domingo. La tercera, guiada per Flocel Sabaté, va fer una aproximació a un tema ineludible: la batalla de Muret, vuit-cents un anys després. Addicionalment, l’Onzè Congrés de l’AIEO també va voler retre homenatge a insignes filòlegs i occitanistes desapareguts en els darrers temps, com Robèrt Lafont, Peter T. Ricketts i Martí de Riquer.

Les actes del congrés, editades per Isabel Grifoll i Aitor Carrera, van ser publicades el 2017 en un volum de 964 pàgines. Aquesta publicació, que es va fer tant en format imprès com en format digital, va permetre una àmplia difusió dels treballs presentats al congrés i va contribuir al coneixement i a l'estudi de l'occità en l'àmbit acadèmic internacional.

Podeu consultar el blog de l'XIen Congrès de l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans per tota informació relacionada amb l'esdeveniment.

El juliol de 2012 professors de la Càtedra van participar en un cicle de sessions adreçades a mestres de la Vall d’Aran que, organitzades des del Conselh Generau d’Aran, perseguien d’intensificar la formació sobre la llengua occitana dels professionals de l’ensenyament d’aquella comarca gascona. Dos professors adscrits a la Càtedra d’Estudis Occitans es van encarregar de dues d’aquestes sessions. De cinc hores cadascuna, van ser impartides a la localitat de Les, al Baish Aran.

El dilluns 2 de juliol va ser el torn de Jordi Suïls, que es va encarregar de fer una miscel·lània d’algunes qüestions de morfosintaxi aranesa. Posteriorment, el dimecres 4 de juliol el director de la Càtedra, Aitor Carrera, es va encarregar dels principals problemes de correcció i de codificació de l’aranès actual en els àmbits gràfic, morfosintàctic i lexical. Aquesta intervenció va tancar aquest cicle de sessions formatives adreçades als mestres aranesos.

Durant quatre anys la Càtedra d’Estudis Occitans ha col·laborat en l’elaboració de la revista mensual Aran ath dia, editada pel Grup Segre. La tasca de la Càtedra consistia en la creació del contingut d’alguns articles (recerca i eventualment redacció), la redacció del diccionari de suport, i fins en algun cas la correcció i la fixació de criteris normatius. Aquesta publicació va tenir continuïtat, a través de conveni entre la Càtedra i el diari Segre, fins a l’any 2010.

Aquesta col·laboració s’ha vehiculat a través del sosteniment de la tasca de suport a l’activitat de redacció dels continguts i de fixació d’una referència d’ús lingüístic en àmbit periodístic. Una aportació, en forma d’ajut, de la Secretaria de Política Lingüística a la Càtedra d’Estudis Occitans va anar dedicada a aquest segon aspecte, de caire lingüístic i sociolingüístic. S’escau apuntar que Aran ath dia va rebre el premi Tasis-Torrent de la Diputació de Barcelona, a la millor iniciativa periodística de l’any 2006 en premsa local.

Juntament amb el Conselh Generau d’Aran i la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, la Càtedra d’Estudis Occitans convoca anualment el Prèmi de raconte en occitan. Un membre de la Càtedra participa en el jurat que selecciona el guanyador del Prèmi, valorat en 5.000 euros. El 2013 va arribar a la seua desena edició. 

Els dies 26, 27 i 28 de junh de 2009, va tenir lloc a Auloron-Senta Maria, la setzena trobada d’escriptors als Pirineus, aquest cop de llengua catalana i també occitana. Donada aquesta especificitat, la trobada va comptar amb el suport i la participació de la Càtedra d’Estudis Occitans.

La trobada va comptar amb diferents ingredients: debats, conferències, presentació de llibres, una vesprada literària, una sortida a la Vall d’Aspa, la visita de la ciutat i un joc de bitlles. Aquest esdeveniment va ser organitzat per l’associació Transmetem, Pescalua d’Argelèrs-Gasòst, el Grup d’Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu i el Consell Cultural de les Valls D’Àneu. A més del patrocini de la Diputació de Lleida, la trobada va comptar no només amb el suport de la Càtedra, sinó amb el de molts altres organismes i institucions: el Conselh Generau de Pirenèus Atlantics, la Region Aquitània, la DIACT Pyrénées, el Conselh Generau d’Aran, la Universitat de Lleida, l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran o l’Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Catalunya. Hi van participar els professors Ramon Sistac, Jordi Suïls i Albert Turull.

En el marc de les X Jornades Universitàries celebrades a la Vall d’Aran i organitzades pel Conselh Generau d’Aran, la Càtedra d’Estudis Occitans va impartir el curs de formació Er aranés e er occitan referenciau, de vint hores de durada. El curs pretenia formar mestres i especialistes en llengua occitana en l’àmbit de l’estandardització i la codificació de la llengua, i introduir els alumnes no només en les diferències que separen els diferents dialectes occitans, sinó també en les qüestions relatives a la fixació i creació de modalitats estàndards dels diferents dialectes occitans. Va encarregar-se de la docència el professor Aitor Carrera.

Del 25 al 27 d’octubre de 2006 la Càtedra d’Estudis Occitans va organitzar un cicle de conferéncies sobre la llengua occitana que va comptar amb contribucions provinents de l’àmbit lingüístic català i de diversos indrets de l’àmbit occità (dels tres estats on l’occità té presència: italià, francès i espanyol). Les aportacions tenien en compte aspectes històrics, lingüístics, literaris o socials. Aquest cicle de conferències partia dels referents i precedents de les jornades occitanocatalanes de la UdL (Occitània i Catalunya, 1997, dins dels actes de celebració del 700 aniversari de la UdL) i de les jornades de La Nucia (Universitat d’Alacant-Universitat de Lleida, al gener de 2005) intitulades Contactes d’anada i tornada.

En el marc de les IX Jornades Universitàries celebrades a la Vall d’Aran i organitzades pel Conselh Generau d’Aran, la Càtedra d’Estudis Occitans va impartir un curs de quinze hores sota el títol Er aranés: present, passat e futur. El curs tenia per objectius fer conèixer el marc legal de l’occità de la Vall d’Aran, la posició de l’aranès en el conjunt de la llengua occitana i les iniciatives de promoció de la llengua, i en definitiva tractar l’occità de la Vall d’Aran des d’un punt de vista diacrònic, diatòpic i sociolingüístic. El curs va comptar amb una desena d’assistents, especialment mestres de l’escola aranesa, estudiants de tercer cicle, estudiants de segon cicle, i persones interessades en la llengua de la Vall d’Aran. Van encarregar-se de la docència els professors Aitor Carrera i Jordi Suïls.